Art Natura-Land Art (blog 3)

02.05.2024

L'atracció que sento per l'art i la natura m'arrossega a experimentar en aquesta disciplina, allunyant-me dels meus orígens artístics, on d'una forma clàssica, l'admiració d'un espai o d'un objecte era representat al llenç. L'espai ja no és representat, sinó experimentat; l'interés és la modulació dels elements naturals per impregnar-me d'aquesta relació-admiració per l'art i la natura.

Entenc l'Art Natura com a art efímer, on el temps esdevé un element participant de l'obra i que l'integrarà en el cicle vital de la natura. En qualsevol cas, la incorporació de materials estranys a l'entorn on s'actua entenc que ha de ser objecte de seguiment permanent, fins a la seva retirada del medi.

Els materials que m'agrada experimentar son la fusta morta, pedres, i el dibuix sobre els mateixos elements naturals.

< La atracción que siento por el arte y la naturaleza me arrastra a experimentar en esta disciplina, alejándome de mis orígenes, donde de una forma clásica, la admiración de un espacio o de un objeto era representado en el lienzo. El espacio ya no es representado, sino experimentado; el interés es la modulación de los elementos naturales para impregnarme de esta relación-admiración por el arte y la naturaleza. 

Entiendo el Land Art como arte efímero, donde el tiempo se convierte en un elemento participante de la obra y que lo integrará en el ciclo vital de la naturaleza. En cualquier caso, la incorporación de materiales extraños en el entorno donde se actúa debe ser objeto de seguimiento permanente, hasta su retirada del medio. 

Los materiales que me gusta experimentar son la madera muerta, piedras, y el dibujo sobre los mismos elementos naturales.>


V edició: Land Art - Riera d'Osor-Guilleries (Dia internacional de l'Art 2024)

NO AIGUA

Lloc: Pont d'en Vidal – Land Art Riera d'Osor Guilleries 2024

Estany del Mas Bellsolà - Girona

L'objectiu és que aquesta obra serveixi d'inspiració i contribueixi per continuar debatent sobre la problemàtica de l'aigua. Actuar "per protegir aquest recurs i conscienciar sobre el problema de la crisi de l'aigua.

L'obra s'anirà deteriorant a poc a poc fins a desaparèixer. Les condicions climatològiques i la interacció dels animals influiran en la durada.

La peculiaritat d'aquest treball 100% natural és que no deixarà petjada en la natura, però si en les persones.

Descripció del treball:

L'autor ens proposa amb aquesta instal·lació el trasllat d'aproximadament 1 m2 del fons de l'estany del Mas Bellsolà de Girona, completament sec per la manca de pluges dels darrers anys.

Tanmateix la retirada d'aquesta porció de terroses, esdevé el negatiu de la proposta. Una segona obra d'art en la natura molt interessant i complementària a presentada en aquesta edició del Dia Internacional de l'Art.

< El objetivo es que esta obra sirva de inspiración y contribuya para seguir debatiendo sobre la problemática del agua. Actuar "para proteger este recurso y concienciar sobre el problema de la crisis del agua.

La obra se irá deteriorando poco a poco hasta desaparecer. Las condiciones climatológicas y la interacción de los animales influirán en la duración.

La peculiaridad de este trabajo 100% natural es que no dejará huella en la naturaleza, pero si en las personas >.

MASCARES

Lloc: Passeig de la Font del Borrell– Land Art Riera d'Osor Guilleries 2024

Els etnòlegs situen el naixement de la màscara en el moment en què es produeix l'autoconsciència o consciència d'un mateix.

La humanitat utilitza les màscares des de temps immemorials per protegir-se emocionalment. La màscara pot ser un símbol d'amor, de màgia, de religió i de vida; denota el misticisme dels pobles, els uneix, els enforteix, els reanima, els impulsa amb tanta força que creuen en ella, en el seu poder i en l'esperit que l'envolta. Es converteix en un objecte intermediari entre el nostre món interior i la realitat externa. Les màscares no són neutres, sempre tenen un significat i és interessant veure com les persones les han decorat, "tunejat" en llenguatge adolescent, per tant estem davant un procés o ritus on intervé molt directament l'ART i la manera d'entendre'l en cada moment de la història. Per posar un exemple ben recent les simples màscares contra la Covid-19 s'han decorat, pintat, algunes amb logos d'empresa, amb imatges de còmics, amb elements a joc amb la roba, amb brillants com a signe de classe. Les màscares esdevenen també símbols i icones culturals. La màscara ens dóna seguretat, de vegades poder, i ens acosta a aquell equilibri inabastable. És una forma, un ritu social per representar i externalitzar les emocions ja siguin personals com col.lectives. 

Frase atribuïda a Oscar Wilde: «L'home no és mai sincer quan interpreta el seu propi personatge. Dóna-li una màscara i et dirà la veritat.»

< Las máscaras no son neutras, siempre tienen un significado y es interesante ver cómo las personas las han decorado, "tuneado" en lenguaje adolescente, por lo tanto estamos ante un proceso o ritos donde interviene muy directamente el ARTE y la manera de entenderlo en cada momento de la historia. Como ejemplo muy reciente, las simples máscaras contra la Covid-19 se han decorado, pintando, algunas con logos de empresa, con imágenes de cómics, con elementos a juego con la ropa, con brillantes como signo de clase. Las máscaras se convierten también en símbolos e iconos culturales. La máscara nos da seguridad, a veces poder, y nos acerca a ese equilibrio inalcanzable. Es una forma, un rito social para representar y externalizar las emociones ya sean personales como colectivas.

Frase atribuida a Oscar Wilde: «El hombre no es nunca sincero cuando interpreta a su propio personaje. Dale una máscara y te dirá la verdad » >.


UN TRAÇ D'ART SOSTENIBLE - OSOR, GUILLERIES                         DiArt 2023                     La Selva-Girona

Pot ser sostenible l'Art ? aquesta és una pregunta que ens fem en l'edició 2023 del Dia Internacional de l'Art. 

La nostre societat està en conflicte amb la natura, un conflicte que ens genera ecoansietat. Els artistes i les seves pràctiques no poden estar al marge d'aquests nou repte. En l'àmbit artístic, quan mencionem la sostenibilitat, ens referim a les relacions de la nostra obra o projecte amb el medi ambient. Dues instal·lacions he preparat per l'edició d'enguany, tenint especial cura en emprar majoritàriament matèria morta del mateix bosc.

<  Puede ser sostenible el Arte ? esta es una pregunta que nos hacemos en la edición 2023 del Día Internacional del Arte.

Nuestra sociedad está en conflicto con la naturaleza, un conflicto que nos genera ecoansiedad. Los artistas y sus prácticas no pueden estar al margen de este nuevo reto. En el ámbito artístico, cuando mencionamos la sostenibilidad, nos referimos a las relaciones de nuestra obra o proyecto con el medio ambiente. Dos instalaciones he preparado para la presente edición, dando especial atención al uso de materia muerta del mismo bosque >.

Obres que formen part de la IV edició:

"SUTURA" autor: Joan Cantal_lloc: riera d’Osor, sota el Pont Vell_El trajecte s’acaba i les llàgrimes de tristesa es transformen en idees per ajudar a l’ecosistema a regenerar-se, tenim la necessitat d’actuar i gestionar les altres espècies malgrat ser els responsables de la seva destrucció. L’art ho posa en evidència i pot ser sostenible en l’intent.
"SUTURA" autor: Joan Cantal_lloc: riera d’Osor, sota el Pont Vell_El trajecte s’acaba i les llàgrimes de tristesa es transformen en idees per ajudar a l’ecosistema a regenerar-se, tenim la necessitat d’actuar i gestionar les altres espècies malgrat ser els responsables de la seva destrucció. L’art ho posa en evidència i pot ser sostenible en l’intent.

PROCEDIMENT POST MORTEM

material: cirerer mort del jardí de casa i varilles de ferro.

lloc: bassa de la Font del Borrell

El darrer arbre.

Procediment que empra la dissecció, amb la finalitat d'obtenir informació sobre la causa, naturalesa, extensió i complicacions de la malaltia que va patir en vida el subjecte autopsiat i que permet formular un diagnòstic final o definitiu per a donar una explicació al tràgic desenllaç.

.

ART NATURA- Land Art, RIERA D'OSOR-GUILLERIES                      DiArt 2022                    La Selva-Girona

El projecte neix com una manifestació d'art contemporani amb l'objectiu de difondre i donar un valor afegit el ric patrimoni natural de les Guilleries. Posar l'art com a eina de denúncia a l'amenaça mediambiental i social al projecte d'instal·lació d'una pedrera al bosc de la Fenosa, prop de les Mines d'Osor.

< El proyecto nace como una manifestación de arte contemporáneo con el objetivo de difundir y dar  valor al rico patrimonio natural de las Guilleríes. Usar el arte como herramienta de denuncia a la amenaza medioambiental y social al proyecto de instalación de una cantera en el bosque de La Fenosa, cerca de las Minas de Osor >.

Obres que formen part de la III edició:

Obra: « L’ART DE L’ESPECULACIÓ» Transformació dels blocs de formigó d’una antiga escomesa de fangs i residus de les mines de plom, en una instal.lació-protesta al projecte d’instal.lació d’una pedrera al bosc de la Fenosa. Lloc: Tram de les Mines d’Osor - Bosc de la fenosa, antic passallís de la riera
Obra: « L’ART DE L’ESPECULACIÓ» Transformació dels blocs de formigó d’una antiga escomesa de fangs i residus de les mines de plom, en una instal.lació-protesta al projecte d’instal.lació d’una pedrera al bosc de la Fenosa. Lloc: Tram de les Mines d’Osor - Bosc de la fenosa, antic passallís de la riera
Obra:  "Pedres màgiques de colors" Reconversió del lloc de «La Crosa» en un espai d’Art Natura. Materials: pintura amb base d'escaiola i pigments naturals. Inspiració en «Seven Magic Mountains» o tòtems de colors d’Ugo Rondinone
Obra: "Pedres màgiques de colors" Reconversió del lloc de «La Crosa» en un espai d’Art Natura. Materials: pintura amb base d'escaiola i pigments naturals. Inspiració en «Seven Magic Mountains» o tòtems de colors d’Ugo Rondinone
Obra: “SUTURA” autoregeneració de la natura.
Obra: “SUTURA” autoregeneració de la natura.
Obra: « BLAUET POST-PEDRERA» Tirar d’imaginació és el futur que ens espera, amb una pedrera ells no hi seran. Lloc:   Salt d’aigua de la Colònia Clerc. Tram de les Mines d’Osor
Obra: « BLAUET POST-PEDRERA» Tirar d’imaginació és el futur que ens espera, amb una pedrera ells no hi seran. Lloc: Salt d’aigua de la Colònia Clerc. Tram de les Mines d’Osor

"DEL TER AL SAJA DE VARO A ESPINA"                    ASELART (Cantàbria) 2021

"Concha Espina", escriptora càntabra

"Gitana"

"Dolor reumático"

"Remedios Varo", pintora surrealista nascuda a Anglès

"Homo Rodans"

"Labrador"

Instal.lació que es pot veure a ASELART (Cantàbria), al bosc de Mazcuerras, al costat del pont japonès i sobre el riu Pulero.  (Enllaç ASELART)

Idea:

Construint ponts amb l'art, dues figures i un diàleg a tres, en temps passats i present.

Concha Espina i Remedios Varo presideixen el paisatge, representades en dues grans teles suspeses a l'aire, en un equilibri de personalitats i d'espai. El món màgic de Varo s'integra en el món rural asturià de Concha Espina; pedres del Ter i del Saja orbiten i s'entrecreuen al voltant dels personatges, sota la volta vegetal del bosc cantàbric i en una interpretació d'Art Natura de les obres de ambdues artistes. De la mateixa manera que en "Naturaleza muerta resucitando", l'últim treball de Varo, els elements constel·len en una volta descagonal al voltant d'una espelma, com en una galàxia, contínua i explosiva que desprèn llum enmig de la penombra

Una al·legoria a l'estada material en aquest món de dos grans artistes i que ens acosten en l'art amb el llegat de les seves obres.


< Tendiendo puentes con el arte, dos figuras y un dialogo a tres, en tiempo pasado y presente.

Concha Espina y Remedios Varo presiden el paisaje, representadas en dos grandes lienzos suspendidos en el aire, en un equilibrio de personalidades y del espacio. El mundo mágico de Varo se integra en el mundo rural asturiano de Concha Espina; piedras del Ter y del Saja orbitan y entrecruzan alrededor de los personajes, bajo la bóveda vegetal del bosque cantábrico y en una interpretación  Land Art de las obras de ambas artistas. De la misma forma que en "Naturaleza muerta resucitando", la última obra de Varo, los elementos constelan en una bóveda decagonal alrededor de una vela, como en una galaxia, continua y explosiva que engendra luz en mitad de la penumbra.

Una alegoría a la estancia material en este mundo de dos grandes artistas y que nos acercan en el arte con el legado de sus obras.>  


"SEMPRE ALTIU"

Land Art Sot de la Noguerola - Osor (La Selva-Girona)

Homenatge al castanyer. 

Obra amb referències arquitectòniques i una denúncia a les conseqüències del canvi climàtic sobre els boscos de castanyer. Els estralls de les plagues com el xancre són notablement visibles a tot l'entorn.

< Homenaje al castaño. Obra con referencias arquitectónicas y una denuncia a las consecuencias del cambio climático sobre los bosques de castaño. Los estragos de las plagas como el cancro son notablemente visibles en todo el entorno.> 

 "DIVERGENT"

Color, disposició, composició

" Els ponts de Leonardo"      DiArt 2019

" En equilibri" Art entre llunes i volcans - Sant Feliu de Pallerols
" En equilibri" Art entre llunes i volcans - Sant Feliu de Pallerols

 

 "MIRADES DEL BOSC"

     Mas la Plana de Canet d'Adri

     Material:   carbó d'un foc apagat i fricció entre pedres

El bosc és pels humans sinònim de quietud, inconscients de que hi passen moltes coses, moltes d'elles desapercebudes per nosaltres, per no ser ja el nostre hàbitat natural des de fa mil·lennis.

L'home, igual que el seu gran amic, ja no és part del bosc i de l'hàbitat salvatge, però ens hi atrau la nostra herència genètica, encara en volem formar part, inconscients de que en som uns estranys.
Els animals del bosc s'amaguen perquè han après a témer l'home, tot i que d'altres més petits i atrevits ens veuen com una oportunitat.
La meva obra visualitza el que ja no som capaços de veure, les mirades d'aquests animals, representat amb els seus ulls a les pedres del «Rissec»; emprant una tècnica igual d'efímera com el carbó i la fricció entre pedres; igual d'intensa i d'efímera com la representació a la meva pell dels que m'han vist com una oportunitat.

Estris de dibuix: un carbó i una pedra de la mateixa riera. 

<El bosque es para los humanos sinónimo de quietud, inconscientes de que pasan muchas cosas, muchas de ellas desapercibidas para nosotros, por no ser ya nuestro hábitat natural desde hace milenios. El hombre, ya no es parte del bosque y del hábitat salvaje, pero nos atrae nuestra herencia genética, inconscientes de que somos unos extraños. Los animales del bosque se esconden porque han aprendido a temer al hombre, aunque otros más pequeños y atrevidos nos ven como una oportunidad. Mi obra visualiza lo que ya no somos capaces de ver, las miradas de estos animales, representando sus ojos en las piedras del «Rissec»; empleando una técnica igual de efímera como el carbón y la fricción entre piedras; igual de intensa y de efímera como la representación en mi piel de los que me han visto como una oportunidad. 

 

 "BOSC INQUIET" (Art Natura Mapping)

Al bosc no tot és el que sembla, és inquiet, idíl·lic, cruel, misteriós i encantat. El bosc prospera amb l'aigua que porta la tempesta; l'aigua és fecunditzadora i regeneradora de la natura, com les mítiques dones d'aigua que volen esmunyides pels rierols i escorrenties.

Mas la Plana de Canet d'Adri

< En el bosque no todo es lo que parece, es inquieto, idílico, cruel, misterioso y encantado. El bosque prospera con el agua que lleva la tormenta; el agua es fecundizadora y regeneradora de la naturaleza, como las míticas ninfas que vuelan huidizas por los arroyos. >


 "SUTURA"

El silenci, l'absència d'activitat humana durant la pandèmia de la Covid 19 ha generat en poc temps un «empoderament» del medi ambient que ens envolta. En aquestes condicions i arribada la primavera, la natura s'autoregenera en una explosió ambiental. Com una sutura la mateixa natura uneix i arranja les seves ferides. L'obra simbolitza aquesta capacitat d'autoregeneració.  

< El silencio, la ausencia de actividad humana durante la pandemia de la Covid 19 ha generado en poco tiempo un «empoderamiento» del medio ambiente que nos rodea. En estas condiciones y llegada la primavera, la naturaleza se autoregenera en una explosión ambiental. Como una sutura la misma naturaleza une y arregla sus heridas. La obra simboliza esta capacidad de autoregeneración. >

TRAÇ, caminant l'art - Osor (La Selva-Girona) - DIART 2021

Un diàleg entre l'arquitectura medieval i l'art contemporani.


"Equilibri"

Autor:  Joan cantal

Autora: Marta Pijoan

 "EQUILIBRI"

"Assaig Incert II" Mas La Plana de Canet d'Adri, 2021

Un dels valors d'aquestes trobades entre artistes és el de fusionar espontàniament idees. La meva obra "Equilibri" parteix dels equilibris naturals de fusta i troncs transportats i dipositats pel riu  formant preses naturals, i els equilibris en un concepte més humà on es persegueix la forma i la funció, creant una volta que cobreix la riera. L'artista Marta Pijoan ofereix una visió alternativa de l'espai, aconseguint amb el seu objectiu amplificar tambè el meu missatge, una obra en cocreació, d'atracció i compartició d'un mateix espai i on és fusionen dues propostes sense perdre identitat pròpia. 

Uno de los valores de estos encuentros entre artistas es el de fusionar ideas espontáneamente. Mi obra "Equilibri" parte de los equilibrios naturales de maderas y troncos transportados y depositados por el río formando presas naturales, y los equilibrios en un concepto mas humano donde se persigue la forma y la función, creando una bóveda que cubre el cauce del riachuelo. La artista Marta Pijoan ofrece una visión alternativa del espacio, consiguiendo con su objetivo amplificar también mi mensaje, una obra en cocreación, de compartir un mismo espacio, y donde se fusionan dos propuestas sin perder  identidad propia. 

Segueix els Visuals ...  

¡Crea tu página web gratis! Esta página web fue creada con Webnode. Crea tu propia web gratis hoy mismo! Comenzar